Expo Erika Martin

Avui dia, el meu art són els meus pensaments. Representats amb colors, perquè els colors parlen i transmeten.

És així com expresso el que penso cada dia o el que em passa amb freqüència: un dinar, un color, números, persones… i aquí ho poso. És com un àlbum de records. I, és clar, tot plasmat amb aquesta tècnica increïble per la qual tant em pregunteu.

Bé, la tècnica va sorgir perquè sempre he volgut fer aquests quadres texturitzats amb massilla (o allò que s'utilitzi). Un dia, intentant-ho, mentre afegia color, veia que no sortia el que jo volia i vaig començar a frustrar-me. Així que vaig començar amb l'espàtula, arrossegant tota la pintura d'un extrem del llenç a l'altre. Així quedava un fons llis que podia deixar assecar per fer alguna cosa a sobre (perquè jo solia pintar amb gotes).

Aleshores vaig entrar en un bucle arrossegant la pintura i em vaig adonar que l'efecte que creava m'encantava. Vaig decidir començar a afegir més capes de pintura i arrossegar-les, fins que em vaig adonar que em tornava boja pintar així i estimava el resultat.

Vaig seguir pintant molt. Cada dia creava quadres nous i descobria com fer detalls que em fascinaven.
I aleshores també vaig entendre que, gràcies a la pintura, m'estava ensenyant a mi mateixa. Em vaig adonar que, en el moment en què estava més frustrada amb el meu art, en deixar-me ser jo mateixa, va arribar la inspiració. Va arribar la meva nova etapa, tot destacant la importància de l'apreciació i de gaudir del procés.