“Tot el que és superflu es torna lleig amb el temps”, va dir Alvar Aalto. Probablement un dels dissenyadors nòrdics més influents del segle XX, i un dels que formen part del moviment modern juntament amb Le Corbusier, del qual us parlem a l'anterior número, o Van der Rohe.
La seva noció d'arquitectura considerava la construcció com un servei públic, i diuen que no es va deixar arrossegar mai pels diners, en una època dura en què la pobresa assetjava també aquesta Finlàndia nòrdica i discreta.
El 1921, amb vint-i-tres anys, Aalto es va formar com a arquitecte a la Universitat Politècnica d'Hèlsinki, on encara imperava el nacionalisme romàntic. Quan el jove Aalto obre el seu despatx d'arquitectura, el més rellevant arquitecte finlandès de l'època, Eliel Saarinen, es viurà als Estats Units, i la recepció del Moviment Modern a Finlàndia és als anys trenta, poc després del primer CIAM de La Sarraz conduït per Le Corbusier i per Giedion; aquesta mirada nova sobre l'espai i la vida s'imposarà a una senzilla arquitectura popular que bevia de la història finlandesa. També a la veïna Suècia (tan influent sempre, com Rússia, a Finlàndia), les idees del Moviment Modern arriben amb els funcionalistes Sven Gottfrid Markelius, Un Åhrén i Paul Gunnar Hedqvist.
Aalto va rebre les influències del Romanticisme nacional com una expressió del moviment social davant l'avenç suec i rus a la vida finlandesa de finals del segle XIX.
El 1924, Aalto viatja a Itàlia amb la seva dona, Aino Marsio, i la influència de la cultura italiana es convertirà en un dels elements clau del seu treball com a arquitecte; el renaixement és una de les matrius per a les esglésies i capelles que construeix a finals dels anys vint, com es pot veure a les esglésies de Jämsä i de Muurame. El 1932, Aalto guanya un concurs i crea una sèrie de bols, plats i gerros que tenen formes ondulades, i que es fabricaven amb un vidre premsat la producció del qual era barata, i s'endinsa cada vegada més en el disseny de mobles i objectes. El 1935, el matrimoni Aalto crea l'empresa Artek, per a la distribució internacional dels mobles que planegen, amb la pretensió d'unir l'art i la tècnica (d'aquí, artek) en la producció industrial d'objectes per a la vida quotidiana que, a més, fossin bonics i amb valor artístic.
A Espanya, que va visitar el 1951 (Barcelona, Madrid, Palma, Granada), la seva arribada va ser el detonant per a la creació del Grup R (que es reconeixia al GATCPAC i al CIAM i reunia arquitectes com Antoni de Moragas, Josep Antoni Coderch, Joaquim Gili, Josep Maria Sostres, Manuel Valls, Oriol Bohigas, volia recuperar les propostes del Moviment Modern. A les seves converses, Aalto reconeix algunes influències espanyoles, com la de Miró al sostre de la biblioteca de Víborg, que, segons ell, tenia una forma sinuosa com en un quadre de Miró. Aquesta biblioteca russa, composta per dues estructures cúbiques, està il·luminada per grans lluernes, i ha estat recentment restaurada.
Notícies relacionades
