L'any 1917, tres homes es van reunir per esmorzar a Nova York. Eren el pintor nord-americà Joseph Stella, Walter Arensberg, un col·leccionista d'art i Marcel Duchamp, artista francès. Després d'aquest dinar, es van dirigir a una fontaneria situada a la Cinquena Avinguda, allà Duchamp va seleccionar un urinari de porcellana i el va comprar. En tornar al seu estudi el va girar 180 graus i ho va signar com a «R. MUTT 1917» decidint que era la seva nova obra d'art coneguda com a Fountain.
El context per a la compra i la denominació de Fountain va ser una exposició de la Societat d'Artistes Independents. Es feia per mostrar obres de qualsevol persona, subjecte a una quota de 1 dòlar per membres i 5 dòlars de quota anual. El mateix Duchamp, com a cèlebre artista estranger, era a la junta, igual que diversos pintors nord-americans i figures del món de l'art.
Aquesta presentació es definia als informes de premsa de l'època com a «aparell de bany», estava signat i datat, però era una obra d'art? per què sí o per què no?
Aquestes qüestions eren en gran mesura la tècnica de Duchamp. Fer preguntes aparentment innòcues – amb les implicacions subjacents de «Realment t'agrada?» «Per què t'agrada?» «Estàs segur del que és?»
George Bellows, un pintor líder de persuasió realista i també membre de la junta directiva de la Societat d'Artistes Independents, es va indignar en veure la presentació de Fountain igual que gran part de la junta que no ho veia del tot correcta malgrat que havia pagat la inscripció correcta. Finalment, la junta va votar a favor de no mostrar Fountain el que va provocar un Duchamp raonablement indignat.
Després, Alfred Stieglitz, fotògraf nord-americà, d'origen jueu-alemany, que durant els seus cinquanta anys de carrera va lluitar per fer de la fotografia una forma d'art al nivell de la pintura i l'escultura, va fotografiar l'obra o el vàter en qüestió aconseguint que la seva imatge fos l'únic registre que queda de l'objecte original. Va ser reproduït amb un manifest anònim en una revista d'avantguarda anomenada The Blind Man. El text que l'acompanyava feia una afirmació crucial per a l'art modern: «Si el Sr. Mutt va fer la font amb les mans o no, no té importància. Ell ho va triar. Va prendre un article de la vida, el va col·locar de manera que el seu significat útil va desaparèixer sota el nou títol i punt de vista – va crear un nou pensament per a aquest objecte». Gràcies a aquesta publicació, i al seu escàndol inicial, va ser el que va fer famosa la ja reconeguda obra d'art de Fountain.
Tant és així que, amb una aprovació de més de 500 artistes reconeguts, la famosa obra de Duchamp s'escull com la peça més revolucionària, fins i tot davant de qualsevol obra de Picasso, com l'obra més influent del segle XX. Pel que fa a l'original, es diu que Stieglitz la va llençar a les escombraries poc després d'haver fet la important fotografia.
L'objecte esdevingué una obra considerada molt bella amb un moviment absolutament brillant, que combinava totes les idees convencionals sobre l'art. Duchamp ha estat comparat amb Leonardo da Vinci, com un profund filòsof-artista.
Notícies relacionades
