Piet Mondrian, el “pintor dels quadradets” és un dels artistes moderns més prolífics de tots els temps. D'origen holandès, Mondrian va crear la seva obra al voltant de la revista De Stijl, principal òrgan de difusió neoplasticista, desenvolupant així un enfocament icònic cap a la pintura que va inspirar generacions de futurs artistes i dissenyadors.
Per a grans innovadors com Mondrian, l'art havia de ser representat a través de línies rectes i colors purs. Això es devia al fet que allò rectilini i allò cromàticament pur era un símbol de l'expressió de l'ordre còsmic.
El 1912 Mondrian es va mudar a París, on es va deixar inspirar per artistes cubistes com Picasso i Braque. Va tornar a Holanda durant la Primera Guerra Mundial i va continuar desenvolupant el seu propi estil artístic.
En arribar la Segona Guerra Mundia, l'artista va tornar als Països Baixos, on va conèixer els que serien els seus companys de moviment, Bart Van Der Leck i Theo van Doesburg. Amb ells i altres més (arquitectes, dissenyadors, etc) funda la revista De Stijl. Amb aquest grup d'artistes volien representar les veritats absolutes de l'univers.
De Stijl va evolucionar ràpidament d'un títol d'una revista, a un moviment artístic que va tenir repercussions arreu del món. La seva estètica, consistint de formes reduïdes i colors primaris, estava aplicada a la pintura, disseny gràfic, mobles, arquitectura i altres disciplines. Mondrian, però, eventualment es va distanciar del grup quan va mostrar el seu desacord amb Van Doesburg sobre l'ús de línies diagonals. Al final Van Doesburg acabaria usant diagonals, avorrit de tanta línia monòtona, i un ofès Mondrian se separaria definitivament del grup per semblant sacrilegi. Després viatjaria, exportant la seva visió artística durant un període breu a Londres, assentant-se finalment a Nova York. On col·leccionistes d'art com Peggy Guggenheim van ser receptius amb ell. Des d'aquell moment, les repercussions del jazz es troben reflectides a les seves obres, que per ell eren l'equivalent d'una composició de línies marcades de color negre i colors primaris evolucionant finalment per consistir de cubs de colors. La seva última obra, “Victory Boogie Woogie”, va romandre inacabada quan va morir de pneumònia el 1944. Tot i així, és una de les seves obres més famoses. L'antiga llar de Mondrian a Winterswijk també ha esdevingut un fascinant museu anomenat Villa Mondrian. Val la pena aprofitar l'oportunitat per seguir els seus passos, veure on va aprendre a pintar, entendre les seves primeres influències i admirar els paisatges que van inspirar les primeres obres.
Notícies relacionades
